PiC: jo quan anava a l'esplai..... jo de més joveneta...
si pogués canviar la vida, desitjaria tornar a nèixer... desitjaria que moltes coses fossin molt diferents de com m'ha anat la vida desde que vaig nèixer... desitjaria que tot lo bo quedés com està sent ara, i tot lo que he tingut de dolent, tot el que viscut de dolent, fos d'una altra manera, o una mica millor...
desitjaria tornar a conèixer la gent que he conegut fins ara.. però desitjaria evitar el que m'ha passat amb aquesta gent de dolent.. tot el que m'he discutit, en fi, que m'agradaria que la meva vida hagués sigut una miqueta d'una altra manera...
cap persona pot escollir la vida que tindrem en un futur desde que venim en aquest món, cap persona pot escollir el destí que li ha tocat viure.. i s'ha d'aguantar com sigui, avançar com puguis enmig de totes les coses que et venen....
jo, sincerament, m'agradaria que certes coses canviessin, que certes coses tornessin a ser com eren abans, etc etc... M'AGRADARIA TORNAR A NÈIXER PER FER LES COSES LO MILLOR POSSIBLE!!!
en fi, deixo de ratllar... perquè tampoc vull ratllar-vos amb aquest text que m'ha sortit del que penso, que m'ha sortir de dintre.
a aquella gent que està al meu costat dia a dia (sigui de la manera que sigui) [no fa falta dir noms]: GRÀCIES PER TOT !! gràcies per tot el que feu per mí, per tot el que us preocupeu per mí, per tots els consells que em doneu, per tot el carinyo que em doneu, per acceptar-me tal i com soc....
-LURY-
3 comentaris:
eI maca!
com anem?
has vist la puta rata que tinc el meu blog, fastic de gent!!!!
Be maca espero que et vagin be les coses i si un dia tinc festa, parlem i baixo cap alla ok!
pd: Tens mata-rates?
ens veiem
Saps? jo crec que en la nostra vida ens donen una pedra bruta que hem d'anar pulint dia a dia fins aconseguir tenir-la feta un cub perfecte.
On no tenim més ferramentes que les que ens dóna la vida per acabar aquesta tasca.
Parlo metafòricament perquè és com m'ho ensenyaren però aquesta pedra bruta naix amb nosaltres essent part nostra i és al llarg del que anem aprenent en la vida a través de les nostres experiències (bones i dolentes) que hem de ser capaços de pulir aquest màrmol per fer-ne una figura perfecta.
Lauraaaa!! un blogspot mol macu!!moltes fotos i moltes anecdotes, t'escric aqi pq jo durant uns añs vaig formar daqell esplai jejeje.
un text molt maco i es nota q ta sortit dl cor nena..pero no tas darrepentir d res, pq tots en eqivoqem, patin, tenim errors pero es llei d vida xurri...uns dies rius i els altres plores, per aixo as d viure al 100% el dia a dia pq sino el dia d dema tarrepentiras, aixi q ja saps CARPE DIEM! deixa les coses dolentes d banda i viu el present q en el fons es lo unic q tenim!!!!!!!!!!!un ptonaaaas!
Publica un comentari