TESTET, MAI T'OBLIDAREM!!!

PiC: mosaic de les úniques fotos que tinc d'aquest preciós hàmster.

sé que per molta gent, aquesta actualització pot semblar una xorrada, però per a mí no ho és...


avui fa 1 any que ens va deixar el TESTET

per a qui no el coneixi, va ser un hamster que va donar molta alegria a casa meva... un hamster que em van regalar dos persones que estimo molt: eric, sara


recordo que el dia del meu sant [19 d'octubre del 2006] l'eric em va trucar. jo estava a graugés amb el roger. i em va dir: "laura, la sara i jo tenim un regalet per tú, ja que avui és el teu sant". i jo "ah si??" "si nena. vine a berga i veuràs que és".

quan vaig arribar a casa de l'eric, estaven ells 2. em va dir:

eric - té, mira aquest pot
laura - que és aixó?
eric i sara- destapa., destapa

veia que alguna cosa es movia. vaig treure la "viruta" que hi havia en el pot i allà estava ell, estava un hamster petitonet. ^^. recordo que em vaig emocionar moltissim. i..

laura - eric, sara, i quin nom li posem?
eric: jo li posaria TESTET
sara: jo també
roger: jo també.
laura - si, bona idea. jejeje.

amb tot el carinyo el vaig anar cuidant. la Brida (la gossa), i la Nana (gata), van intentar alguns cops menjar-se'l però no ho van poder aconseguir. [molts cops el deixava lliure de la seva caseta, perquè sortís a "estirar les cames" (pero vigilant de que aquelles 2 fieres no se'l mengessin) ]

fins que va arribar un dia que vaig notar que ja no feia res: ni rodar la roda, ni mossegar les reixes del seu món... vaig notar un cert desgast en ell... estava preocupada.. i vaig anar a veure que li passava... i vaig veure el problema: havia agafat un tumor, un tumor del qual cap persona li podria salvar. el vaig intentar agafar però es queixava moltissim.

recordo que el 9 de juliol de l'any passat, vaig anar al veterinari molt trista. pensava que potser amb algun líquid o amb alguna medicina el podria salvar. però va ser impossible. les veterinaries em van dir que la única manera de que ell deixés de patir, seria posar-li una injecció i que anés dormint-se lentament.

amb llàgrimes als ulls, vaig dir: "d'acord, serà lo millor". i vaig veure'l dormir-se lentament mentres la injecció feia efecte. me'l vaig emportar a casa ja mort. i vaig plorar moltissim.

al dia següent, el vaig anar a enterrar al parc güell... [jo sola]. em vaig enfilar adalt d'una mini montanya per enterrar-lo. i vaig marxar del parc molt trista...

va ser un 9 de juliol que ens vas deixar per sempre per reunir-te amb els àngels. siguis on siguis: NO T'OBLIDAREM MAI.

l'eric, la sara, el roger, jo, i la gent que et vam conèixer, mai oblidarem tots els somriures que ens vas provocar...


eric, gràcies per el dibuix que vas fer de: TESTET, NO T'OBLIDEM!


D.E.P. TESTET!!!