[entrada que volia posar el divendres...] [extreta del meu fotolog]
tot comença fa uns dies... q el meu encarregat pira de l'empresa... i em posen un altre encarregat... i aquest nou encarregat és un simi de merda ...
weno, doncs explico que ha passat....
ha sigut aquesta tarda... estava netejant les estanteries de la botiga (els nois que estàn amb mí no ho fan,...) i no se com ha començat la conversa... [no recordo molt bé] i...
Rafa- (encarregat): ESTO ES ESPAÑA.
Auguste (supervisor d'una altra botiga) -: si, ya se que esto es españa
R- yo soy español
A- y yo. Laura, tu eres catalana?
L - si, jo soc catalana
Rafa - no Laura, tu eres española... estamos viviendo en españa
Laura - jo visc a Catalunya
no se com ha continuat la conversa... perquè passava dels comentaris que m'anaven tirant...
pero per dintre meu anava sentint molta ràbia perquè anaven discriminant Catalunya...
R: el dia que Cataluña se independize.. yo me voy de Cataluña
A: yo no quiero que Cataluña se independice
R: ni yo.
A: Laura, lo está haciendo para putearte
i jo allà mirant-los amb una cara de ràbia
R: que haces mirandome con esa cara? ESTO ES ESPAÑA. NO ES CATALUÑA.
L: doncs jo no penso com tú, que vols que et digui? jo només et diré que aixó es Catalunya. tu et podràs sentir espanyol i tot el que vulguis, però hi ha gent q no se sent com tú. jo soc catalana i punt. podries parar de discriminar la terra que t'ha acollit??
i després.. uns minuts més tard ha començat a dir:
R: el catalán és una mierda... el castellano es más bonito..
[jo no se si ho feien per picar-me o perquè ho sentien de veritat]
jo allà aguantant com podia.... i consumint-me tota la ràbia que tenia per dintre.. però evitant entrant en discussions...
més tard...
A: Laura
L:- diga'm
A: diga'm, no, dime, SI.
i jo allà esclatant de ràbia per dintre...
cagumdeeeeu, si no els hi agrada Catalunya, q emigrin cap al seu lloc de naixement....
i espereu-vos, que em vindràn moltes més discriminacions.... ja veureu....
aaarrgg quina ràbia m'ha cardaaat.. i jo allà aguantant-me tot el que deieen.. pero tampoc podia dir molta cosa... perquè jo només soc una simple dependenta.. pero tranquils/es, que arribarà un día que jo esclataré dels nervis [ara per desgràcia no ho puc fer ja que porto 1 setmana i algo treballant...] i diré tot el que penso.
em guanyaré potser l'acomiadament? potser sí, per almenys hauré dit tot el que penso....